El sector de les colònies i l'oci educatiu a Catalunya viu una situació que, per les seves conseqüències econòmiques, recorda els pitjors mesos de la pandèmia. Així ho recull L'Econòmic en un reportatge d'Anna Pinter publicat l'11 d'octubre, que reuneix les veus de FOESC, Acellec, Accac, Descoberta i la Fundació Pere Tarrés.
L'origen és el conflicte laboral del sistema educatiu públic: el professorat va acordar no anar de colònies ni d'excursions com a mesura de pressió. L'efecte ha estat immediat. La facturació de les activitats vinculades a les colònies ha caigut un 80 % aquesta tardor i les previsions de reserves per a la primavera del 2027 acumulen ja un descens del 55 %, una xifra que pot empitjorar si el conflicte s'allarga. Les estimacions del sector situen les pèrdues directes per damunt dels 50 milions d'euros, sense comptar l'efecte sobre l'ocupació, les inversions i els proveïdors.
«El sector està molt tocat», resumeix Pere Mulero, president de FOESC. Les colònies escolars funcionen amb un cicle de reserves llarg: les estades de primavera es tanquen molts mesos abans i aquesta liquiditat permet sostenir els períodes de menys activitat. Aquest mecanisme s'ha trencat.
Un sector arrelat al territori
Les cases de colònies es concentren en zones rurals. Per a molts municipis petits, una d'elles pot ser una de les empreses més importants de la localitat: genera ocupació directa i compra el pa i el producte fresc a l'entorn. El 80 % de l'espai de les cases de colònies està gestionat per petites i mitjanes empreses, moltes d'elles familiars. Catalunya compta amb prop de 500 equipaments de colònies i albergs.
Aquesta fortalesa territorial és també la seva principal vulnerabilitat. Bona part de les empreses depenen d'una sola casa o de molt poques instal·lacions, amb una capacitat financera limitada per aguantar una temporada amb una caiguda extraordinària d'ingressos. Els marges de l'oci educatiu se situen al voltant del 3 % o 3,5 %: és una activitat intensiva en mà d'obra, amb poca capacitat de substituir persones per tecnologia i molt sensible al preu que paguen les famílies. A això s'hi afegeix que moltes empreses encara estan tornant els préstecs ICO contrets durant la pandèmia.
Tampoc hi ha reconversió fàcil. El règim d'instal·lacions juvenils limita els usuaris a menors d'edat i els equipaments no estan dissenyats per convertir-se en hotels. Mulero adverteix que una reconversió exigiria inversions que les empreses no poden assumir mentre estan centrades a sobreviure.
El que pesa l'oci educatiu
El reportatge recull les xifres que FOESC, que agrupa setze organitzacions de tot l'Estat, maneja per al conjunt d'Espanya: l'oci educatiu representa l'1 % del PIB espanyol, i Catalunya suposa el 15 % del total, amb una facturació de 2.250 milions d'euros anuals, 5.400 empreses, pimes i fundacions, i 24.000 llocs de treball. Segons CCOO, el sector ocupa unes 25.000 persones a Catalunya; Acellec calcula que entre 4.000 i 5.000 treballen en colònies i que la crisi afectarà un miler de fixos discontinus.
Són xifres que no apareixen en cap estadística oficial: no existeix un CNAE específic que identifiqui l'oci educatiu ni les cases de colònies. Aquesta invisibilitat estadística contrasta amb una activitat econòmica considerable, que inclou a més menjadors escolars, extraescolars, serveis d'acollida, casals, activitats de vacances i visites educatives a museus i espais naturals.
El que demana el sector
Les patronals reclamen des de fa anys un marc que defineixi l'oci educatiu i eviti que cada curs depengui d'acords informals. Les colònies són educatives, però no estan integrades en el sistema educatiu; són lleure, però compleixen una funció social; impliquen allotjament, però les polítiques turístiques les han tractat com a activitat de joventut. Mulero reconeix que el primer problema ha estat del mateix sector, que no ha sabut explicar-se: darrere d'una estada hi ha professionals, assegurances, instal·lacions regulades, alimentació, programació educativa, un conveni col·lectiu i una estructura empresarial.
Les reivindicacions concretes: reconèixer les colònies com a activitat educativa, garantir-ne la continuïtat i reforçar-ne l'estructura econòmica. Si es vol un servei universal, accessible i de qualitat, el preu no pot recaure només sobre les famílies ni la viabilitat sobre empreses amb marges tan estrets.
El Govern ha obert aquesta setmana una línia de finançament de l'ICF amb una dotació inicial de 5 milions d'euros, ampliable. Des del sector es considera insuficient i tardana: els crèdits havien d'estar disponibles a finals d'agost.